La base de dades de les Lletres Catalanes
Tortosa era una ciutat emmurallada que, com diu Despuig, "passen de les cinc mília passes". Per la part de dalt tenia muralles diverses i fortificacions, que es va anar adaptant durant les diverses èpoques a la tecnologia militar. El mateix Despuig parla que en la preparació de la guerra contra don Joan va fer muralles a les Bastides. En una altre lloc esmenta que les muralles abans havien protegit la ciutat, però que en el seu temps s'havien d'haver anar ampliant per tal d'encabir els ravals que anaven sorgint, la qual cosa la feia més vulnerable. D'altra banda, el riu li feia de vall i la Suda era la principal fortalesa. Posteriorment a l'època d'escriptura dels Col•loquis encara se'n van anar construint més, adaptant-les al temps i a la tecnologia militar de cada època. Abans de l'ús de l'artilleria, les muralles eren de poc gruix i molt altes. Una vegada va arribar l'artilleria, el gruix de les muralles va augmentar per tal de poder "absorbir" els impactes dels projectils sense ensulsiar-se i els murons – merlets – van anar desapareixent. A finals del segle XIX, per tal de permetre l'arribada del tren, com ja havien perdut tot l'interès militar i es considerava que constrenyien la ciutat i li impedien el creixement, van ser enderrocades, i ara només en queden restes. Malgrat això, encara és, sens dubte, una de les ciutats amb més muralles de Catalunya.
DON PEDRO: […] Senyor, aquesta ciutat és fort i és estada gran població en altre temps?
LÚCIO: […] bé era, cert fortíssima […] perquè estava arrecerada tota una; per una part ab lo castell que ad aquell temps era una cosa ben fort i per a susara no deixa també d’ésser-ho, i per altra, al llarg, té aquest gran riu, que li és com un vall inexpugnable; però en nostres dies que la veem tan estesa i tan acostada a padastres no la tinc per tan forta. […]
LÚCIO: Lo circuito en les murades té per a vui major que solia, perquè los que la poblaren aprés de la darrera conquista com la veren tan apropinquada en aquesta muntanya del Sitjar, que ací està davant, que, com veeu, era lo padastre més enujós i perillós de quants ne tenia, tingueren per bé de rodar i estendre la murada sobre la muntanya, de manera que restàs com ara està, dins lo clos de la ciutat […] i a causa d’açò té per a vui Tortosa les murades més esteses que solia, les quals he jo fetes medir i troba’s que passen de les cinc mília passes. […]