La base de dades de les Lletres Catalanes
És un antic monestir fundat cap el 885 per Guidré el Pelós i que fins a l'any 945 va ser l'únic monestir femení de Catalunya. Va ser regit per sis abadesses en total, fins que al segle XI, Bernat de Tallaferro, en un afany d’annexionar-se les terres del monestir, va aconseguir que el Papa emetés una butlla a partir de la qual se n’expulsava les religioses. El motiu que es va adduir –el pretès comportament llicenciós de les monges de la comunitat–, va permetre que el monestir passés a formar part dels dominis del comtat de Besalú. La comunitat benedictina femenina va ser substituïda, ja al segle XII i després de moltes vicissituds, per una comunitat de canonges regulars augustinians. Aquest fet va ser un dels elements inspiradors de la llegenda del comte Arnau. La llegenda i la cançó popular anterior donen lloc al gran poema romàntic de Maragall.
I
Els timbals de l’orgia ofenen l’aire
de l’hora matinal, que encara guarda
les quietuds de l’aire de la nit.
I surt dalt de cavall el comte Arnau,
que porta la capa blanca
i va a veure a l’abadessa
del convent de Sant Joan.
Els pastors, per les muntanyes,
tots de lluny guaiten com passa;
els pagesos tots tremolen…
«¡És el comte Arnau!».
II
Adalaisa, l’abadessa,
l’espera mig desmaiada.
Ell travessa la capella
amb la barba escabellada
de l’orgia de la nit.
Passa, i la deixa tota profanada…
I entra rialler en la cambra d’Adalaisa.
Adalaisa mig riu i està contenta;
té la cara carnosa i molt afable,
i un xic de sotabarba arrodonida,
i un clot a cada galta.
Text: