Qui és qui
La base de dades de les Lletres Catalanes
Ruta literària: Els temples catalans IV: De Vic a Núria
Ruta literària: value
Monestir de Sant Pere de Casserres, BV-5213, Les Masies de Roda
Categoria: Barcelona
Sant Pere de Casserres està construït sobre una península que formen els meandres del Ter quan el riu abandona la Plana de Vic per endinsar-se vers el pla de Girona per les Guilleries. El monestir fou construït pels vescomtes d’Osona entre el 1030 i el 1050. A finals del segle XI s’uní a l’abadia de Cluny. El monestir experimentà una davallada amb la crisi del segle XIV i al segle XV l’església va patir desperfectes provocats pels terratrèmols que assolaren la comarca. És un edifici romànic del segle XI que gaudeix d’una bellesa singular que li atorga la situació geogràfica i les dimensions de la nau de l’església. Les poques modificacions posteriors i l’acurada restauració ens permeten de contemplar la fesomia gairebé intacta de l’únic monestir benedictí fundat a Osona. Jacint Verdaguer, que conegué el monestir destruït i abandonat, fa esment del cenobi en diverses ocasions per a plànyer de l’estat de ruïna en què es trobava.
Dades generals Localització
Fragment Text Literari
Pròleg a Lo castell de Savassona
Serra enllà trobareu lo convent de sant Llorens, a on un pobre masover vos ensenyarà les celdes i corredors a on se devia veure penjar, al costat de l’espasa del templari, lo senzill llibre de reso; i el sant temple a on, tornats humils anyells, devien orar en temps de pau los que foren lleons fortíssims en la batalla; i les runes del torreó des de on, segons la tradició, se feien senyal amb los templaris de Casserres. Per últim serralada enllà, entre mig de les coves de Subiranes (prop de Sau i el poble de Roda, al cap d allà d una llengua de terra que s prolonga com una península mig rodejada pel Ter) veureu lo convent que acabo d anomenar. Superbo monument que veu caure en ses clares aigües de una a una ses pedres que de quants segles y segles nos parlarien. Venerable pàgina de l’art i de l historia catalana que els vinents voldran llegir y la ma del temps haurà esborrada fins a la darrera lletra.
[…]
La plana de Vic
[…]
Ja deu brodar lo Gurri son riberal alegre
perquè a jugar hi a estones davallen los infants,
i les bardisses cloure la boca del Gorg Negre
perquè el bram de l’abisme no esglaie els caminants.
Les serres, que es coronen de núvols i d’estrelles,
de neu sa vesta a esqueixos ja donaran al Ter,
restant n’hi claps encara com escamot d’ovelles
que delma cada dia la mà del carnisser.
Com deu alçar Casserres sa bizantina torre
per veure Sala-d’heures i el vell cloquer de Vic!
Lo Ter, que envers Girona marradejant s’escorre,
se’n porta gaires pedres del seu mural antic?
[…]
Text: