Monestir de Santa Maria de Ripoll, Plaça Abat Oliba, Ripoll
Ruta literària: Els temples catalans IV: De Vic a Núria
Santuari de la Mare de Déu de Núria
Santuari de la Mare de Déu de Núria
Monestir de Sant Joan de les Abadesses
Monestir de Sant Joan de les Abadesses
Monestir de Sant Pere de Casserres
Monestir de Sant Pere de Casserres
Mare de Déu del Sòl del Pont
Mare de Déu del Sòl del Pont
Font Del Desmai
Font Del Desmai
Temple romà de Vic
Temple romà de Vic
Ruta literària: value
La casa dels germans Ramon i Vidales
La casa dels germans Ramon i Vidales
Monument a Àngel Guimerà
Monument a Àngel Guimerà
Portal del Pardo
Portal del Pardo
Dins de l'Església
Dins de l'Església, Parròquia de Sant Salvador
Monument a Pau Casals
Monument a Pau Casals, El Vendrell
Monument als Castellers
Monument als Castellers
Biblioteca Pública Terra Baixa
La Biblioteca Pública
La plaça Nova
La plaça Nova
casa_pai_gui-min
Casa pairal dels Guimerà
Passatge del Tívoli
El Tívoli, El Vendrell
El Pont de França
El Pont de França
Entrada del clos del monestir de Pedralbes
Entrada del clos del monestir de Pedralbes
Carrer del Clos de Sant Francesc
Carrer del Clos de Sant Francesc
Carrer Setantí
Carrer Setantí
Carrer Major, 72
Carrer Major, 72
Parròquia de Sant Vicenç
Parròquia de Sant Vicenç
Plaça de Sarrià
Plaça de Sarrià
Plaça de Joaquim Folguera
Plaça de Joaquim Folguera
La mil·lenària vila de Sarrià
La mil·lenària vila de Sarrià
Cementiri de Sant Cugat del Vallès
Cementiri de Sant Cugat del Vallès
El Mesón
El Mesón
Casa de Cultura
Casa de Cultura
Monestir de Sant Cugat del Vallès
Monestir de Sant Cugat del Vallès
Parc de Ramon Barnils
Parc de Ramon Barnils
Teatre-Auditori Sant Cugat
Teatre-Auditori Sant Cugat
Biblioteca Gabriel Ferrater
Biblioteca Gabriel Ferrater
Rambla de Ribatallada, 32
Casa on va viure Gabriel Ferrater
Estació dels FGC
Estació dels FGC a Sant Cugat
Ajuntament d’Arenys de Mar
Ajuntament del Mareny
Can Jalpí
Pedrera de can Xicoy
El Port d'Arenys de Mar
El Port d'Arenys de Mar
Ermita del Calvari
Ermita del Calvari
Carrer Ample
Carrer Ample d'Arenys de Mar
Carrer de la Perera
Casa d’en Coll
Trajecte de les vies de les vagonetes
Trajecte de les vies de les vagonetes
Balneari Saperes
Balneari Saperes
Casa Pasqual
Casa Pasqual
Cementiri d'Arenys de Mar
Cementiri d'Arenys de Mar
Mirador del cementiri
Esplanada del Cementiri
Camí de la Pietat
Camí de la Pietat
Empuriabrava
Empuriabrava
Sant Joan Sescloses
Sant Joan Sescloses
Els Aiguamolls
Els Aiguamolls
Fora de la vila
Fora de la vila
Rentador
Rentador i Rec del Molí
Cal Rescloser
Cal Rescloser
Can Macelli
Can Macelli
Hotel Canet
Hotel Canet
Pont Vell
La Muga i el Pont Vell
Asil Toribi Duran
Asil Toribi Duran
Can Paia
Can Paia
Can Bassas
Cantonada del carrer Almogàvers i el carrer Prat de la Riba
Plaça dels Homes
Plaça dels Homes
Can Joan Puig Dalmau
Can Joan Puig Dalmau
Can Climent
Can Climent
El Portal de la Gallarda
El Portal de la Gallarda
Creu de Terme
Creu de Terme
Plaça Pompeu Fabra i Metro
Plaça Pompeu Fabra i Metro
Plaça de la Vila de Badalona
Plaça de la Vila de Badalona
Carrer Sant Anastasi
Carrer Sant Anastasi, 54
Monòlit d'homenatge a Pompeu Fabra
Monòlit d'homenatge a Pompeu Fabra
Carrer de la Mercè
Carrer de la Mercè, 34
Escola d'Arts i Oficis
Escola d'Arts i Oficis
Bar Can Martri, la parada del tramvia
Bar Can Martri, la parada del tramvia
Plaça de Josep Cortinas
Plaça de Josep Cortinas
Rambla De Badalona
Pompeu Fabra a la platja
Teatre Zorrilla
Teatre Zorrilla
Carrer de Mar
A la Fonda d'en Peret
El Portal del Romeu
El Portal del Romeu
Reials Col·legis
Reials Col·legis
Tortosa
Les meravelles de les terres de l'Ebre
Torre d'en Corder
Torre d'en Corder
L'Assut de Xerta
L'Assut de Xerta
Castell de La Suda
Castell de La Suda
Les muralles de Tortosa
Les muralles de Tortosa
Palau Episcopal
Palau Episcopal Tortosa
Obres a la catedral romàmica
La Catedral romànica
Cappont
El cappont
Carrer Cruera
Hostal de Joan Rovira
Monument a la batalla de l'Ebre
El Pont de Barques
Palau Oliver de Boteller
Palau Oliver de Boteller
La Llotja
La Llotja
Els paiols i el riu gelat
Els paiols i el riu gelat
Palau Despuig
Palau Despuig i carrer de la Rosa
La Seca Espai Brossa
La Seca Espai Brossa
Museu Picasso
Museu Picasso
Antic espai escènic Joan Brossa
Antic espai escènic Joan Brossa
rei_magia-min
Botiga El rei de la màgia
Passatge del Crèdit
Casa natal de Joan Miró
Botiga El Ingenio
Botiga El Ingenio
Bàrcino (Plaça Nova)
Bàrcino (Plaça Nova)
Premi FAD Sebastià Guasch
Premi FAD Sebastià Guasch
Teatre Poliorama
Teatre Poliorama
MACBA
MACBA
El raval dels Canterers
El raval dels Canterers
El riu
El riu Ebre per Benissanet
L'Omplidor
L'Omplidor
768745123
La plaça de la Verdura
Les Sénies
Les Sénies
Els carrers de Dins
Els carrers de Dins

Monestir de Santa Maria de Ripoll

Monestir de Santa Maria de Ripoll, Plaça Abat Oliba, Ripoll

Àngel Guimerà i Jorge

Santa Cruz de Tenerife

 - 

1845
Barcelona

 - 

1924
Categoria: Girona
En el llibre: Obres completes

El monestir fou fundat pel comte Guifré entre els anys 879-888 i dedicat a l'advocació de Santa Maria. En el document de consagració consta que va ser fundada i edificada «per voluntat del comte Guifré i la seva esposa Guinedilda». En aquest mateix acte l'església va ser donada a l'abat Daguí i als monjos de la regla benedictina. Posteriorment, a causa del creixement que visqué el monestir, va ser necessari ampliar el temple i es va tornar a consagrar l’any 935. La comunitat va seguir creixent i es va protegir el monestir amb unes muralles, al mateix temps que es construïa un nou temple, que es va consagrar l’any 977. L’església que es conserva és, amb moltes modificacions posteriors i amb una redistribució de les naus, la que va consagrar l’Abat Oliva el 1032. Fins al segle XIX l'església va anar adaptant-se a les modes del moment amb diferents detalls decoratius, però sense que hi hagués canvis d'estructura. Quan el monestir estava en mans de l'Estat com a conseqüència de la desamortització de Mendizábal, a instàncies del governador, responsable de la conservació dels monuments, l'alcalde de Ripoll va presentar un informe. Aquest, l’any 1846 va sol•licitar a dos arquitectes que elaboressin un informe sobre l'estat de l'edifici i un projecte per evitar que continués el seu deteriorament. Van ser presentats dos projectes per a la seva restauració, un per l'arquitecte Martí Sureda, per encàrrec de la Comissió de Monuments de Girona, i l'altre per Elies Rogent, demanat per la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. El bisbe Morgades va aconseguir que l'Estat retornés la propietat de Santa Maria a l'Església perquè pogués ser església parroquial. Morgades va cridar Elies Rogent, el qual li va presentar el seu projecte del 1863. Va ser aquest, amb algunes modificacions, el que finalment es va construir entre els anys 1886 i 1893. L'opció va ser clara: reconstruir un símbol, encara que per això Rogent va acabar de destruir pràcticament les restes arqueològiques que quedaven. La restauració va canviar notablement l'aspecte original de l'edifici, ja que l'arquitecte hi va afegir alguns elements inexistents en l'original, com un cimbori o una sèrie de columnes que serveixen de separació de les naus laterals. El papa Lleó XIII s’erigí en benefactor de l’obra i es va comprometre a dotar la basílica d’un quadre en mosaic de Santa Maria com a nou retaule de Ripoll. Es va escollir el pintor Enric Serra Auquer (1859-1918) per fer la pintura abans d’elaborar el mosaic. Una còpia d’aquesta pintura estava penjada sobre el capçal del llit d’Àngel Guimerà. Els dies 1 i 2 de juliol de 1893 tenien lloc les festes de la restauració. Es consagrà solemnement l’actual basílica i es descobrí el mosaic. Hi eren convidats les personalitats més rellevants de l’època: les jerarquies eclesiàstiques, les autoritats civils i els intel·lectuals del país.

Dades generals Localització

En la restauració de Santa Maria de Ripoll, bressol de nacionalitat catalana

Quan una raça és forta i victoriosa escriu la seva grandesa i la transmet a les vinents generacions en els seus monuments de pedra. Cada carreu arrencat del cor de les seves muntanyes, constitueix una lletra: el conjunt de l’edifici, el poema de les seves glòries. Quan una raça és fluixa i covarda, quan cau degradada als peus dels vencedor, és que renega del seu passat, i ella mateixa. Més destructora que no pas el temps, arrencant una a una les pedres de l’edifici per a tornar-lo al no-res, d’on va eixir un dia. Més quan la raça agonitzant, adormida sota la corrupció dels seus vicis, torna a donar-se compte de la seva grandesa passada i s’avergonyeix del seu present d’humiliacions, recull piadosa els carreus fets engruna que les mans amoroses dels seus avis treballaren, i amb forces novelles, arrencades de l’esperit i del cos, torna a aixecar el monument insigne, taules de pedra on Déu mateix hi va escriure un dia les seves lleis i les glòries del seu poble. La raça que venç i que es noble i poderosa; que cau i que s’enllorda fins l’ànima; que es torna a aixecar esperançada espolsant la seva vestidura, és la raça catalana. Santa Maria de Ripoll el símbol de la seva glòria, que avui a tots ens acull sota les seves ales. Tres cops senyors, amb la transcendència del present, l’hem vista congregada entre les amigues aigües del Ter i del Freser a la raça catalana.

[…]

El tercer cop que hi tornà Catalunya és avui. No hi ve, no, a Ripoll amb les mans endurides pel refrec de la llança o de l’espasa; mes porta coratge al pit i els ulls espurnejant d’esperança. I en mirar-nos tots i en reconèixer-nos, després del rebolcar d’una llarga dormida de segles, ens trobem encara catalans, pel tirat del nostre rostre, pels nostres costums no del tot esborrats, per la nostra llengua enèrgica i noble que de vegades encara arrenca de l’ànima. Som al peu de la Jerusalem de la nostra raça; aquesta vall del Ter i del Freser és avui la Josafat de Catalunya, i en reconèixer-nos tots, els de llevant i els de ponent, els dels Pirineus, els de la mar i els de l’Ebre, ens donem l’abraçada de germanor i, com en la resurrecció de les Santes Escriptures, creiem, perquè ja ens hi trobem, en la resurrecció de la carn i de l’esperit de Catalunya. Senyors, germans, hem ressuscitat; ara que Déu ens judiqui.

[…]

Sort, senyors, que el renaixement va venir a temps, trobant encara vives les arrels de l’arbre de la pàtria. El sentiment que covava, com caliu a la llar, en el pit dels homes honrats, s’ha anat manifestant en progressió creixent per tota Catalunya, i allà a on hi ha una voluntat honrada hi ha un defensor d’aquesta autonomia, que a Ripoll es manifesta amb la nova erecció d’aquest monument, glòria dels nostres passats, de nosaltres mateixos i glòria dels que vindran; que ara sí que mai més tornarà a ajeure’s sobre la terra catalana.

[…]

L’edifici de pedra de Santa Maria de Ripoll aquí el tenim i honra a Déu amb les seves santes pregàries. Del gran edifici de Catalunya tot just obrim els fonaments. Les seves pedres jauen escampades; les seves lleis, els seus costums, el seu caràcter, tot és en engrunes. Cal que tot es reculli com hem fet amb Santa Maria; cal que tot s’encaixi i es lligui, pedra sobre pedra, fins que arribi als núvols. Tenim força i voluntat per aconseguir-ho. En la vida dels pobles qui vol viure té raó de viure, i la llibertat sempre és agraïda a qui li obre els braços. Siguem a Catalunya catalans i fora. No cridem mai que ningú mori. Però visquem nosaltres, i cridem-ho fins a morir si cal, que uns altres vindran darrera. Siguem el que hem sigut; no un poble explotat per un altre poble. Units treballem ells i nosaltres, els de fora de Catalunya i els de dintre de Catalunya; mes cada nacionalitat que mantingui el que és genuïnament seu, i que ho mantingui amb vida pròpia. En les fonts nostres bevem-hi nosaltres; ells que beguin en les seves. Avall tot el que faci nosa a Catalunya. Ja que tot està dient aquí que tenim encara ànima catalana, tinguem-hi altre cop també el cos i la vestidura. Els pobles esclaus són els embrutits; no vulguem semblar-nos a l’Egipte sota els peus de l’Anglaterra! Senyors, mireu entorn nostre. Aqueixes muntanyes són les mateixes muntanyes, baluards de la pàtria, pedestals eterns de la glòria dels Guifres i els Sunyers i els Berenguers i els Tallaferros; aquesta terra que ens sosté és la mateixa que a ells els sostenia, la mare amorosa que guarda i es confon amb ses cendres; aquest sol puríssim i esplendorós que ens il•lumina és el mateix sol que espurnejant de glòria es reflectia en les seves brilladores espases; en els seus escuts, en les seves cuirasses; aquest dos rius que lliscaven terra avall, braç sobre braç, pregonant l’altesa de Catalunya, i emportant-se’n per a fertilitzar la terra baixa la sang generosa que vessaven en les seves lluites de reconquesta els fills de la Muntanya.

[…]

Santa Maria de Ripoll ha estat el bressol de la nostra independència. El temple torna a ser temple i l’altar altar. Dintre del temple i sobre l’altar hi és Déu, mes no hi és, no, la pàtria. Avui per avui sacrifiquem en pensament sobre l’altar totes les traïdories, totes les baixeses dels mals catalans; totes les perfídies, totes les vileses dels forasters dominadors de la terra. I fem vots, senyors, entretant, perquè arribi un dia en què vingui Catalunya al peu d’aquest altar de Ripoll, alegre el cor, lliure de braços i redimida.

Text:

(Discurs en la sessió patriòtica celebrada a Ripoll el 2 de juliol de 1893)
Shopping Basket