La base de dades de les Lletres Catalanes
El monestir de Santes Creus va néixer el 1160 sota el patrocini dels llinatges dels Montcada i dels Cervelló i del comte Ramon Berenguer IV. Els monjos, provinents del monestir occità de la Gran Selva, van trobar a la riba del riu Gaià l'emplaçament idoni per bastir-hi un monestir que havia de ser, fins al 1835, el centre d'una de les senyories monàstiques més extenses i influents de la Corona d'Aragó. Santes Creus va tenir el seu moment de més esplendor als segles XIII i XIV gràcies al favor del llinatge reial i la noblesa. Els reis Pere el Gran i Jaume II el Just i la seva muller Blanca d'Anjou el van escollir com a panteó i en van esdevenir protectors i mecenes actius. Les seves restes reposen a l'església en dos monuments funeraris, considerats obres cabdals del primer gòtic català i els únics que ens han pervingut intactes de reis de la Corona d'Aragó.
A Montserrat Martí
Em va cremant el glaç, fosca de lluny, camí. De llavis fins cauran regalims de claror. Captaire cec, el vent a palpes fuig deis cims de l’aridesa. Mor de set vora la deu. Veig ampla son d’ocells en l’alt ordre dels brancs. Molt tremolosos ulls guarden passos de nit. I parlaré després al Rei gran, al Rei just. Des del guany de la pau, escolten els senyors.
Text: