La base de dades de les Lletres Catalanes
Fundat a la primer meitat del segle XII, és el monestir cistercenc femení més important de Catalunya. L'església constitueix un clar exemple de transició romànic-gòtica.
17 d’agost (1972)
El gran pati, al costat de l’església del monestir, té una font amb cinc o sis dolls. La paret del temple és grisa, amb zones més fosques. La decoren moltes taques de liquen color d’or vell, rodones, però irregulars i de mides diverses: semblen una nevada groguenca de grans borrallons contra un cel gris… A la façana lateral hi ha uns quants sarcòfags de gent noble i unes rajones en honor de Violant d’Hongria, que els hongaresos refugiats a Espanya hi van fer posar després de la guerra 1936-1939. En Piquer, excel·lent erudit, ens ha acompanyat en la visita. El claustre, trapezoidal (no h’hi ha gaires així) té un costat del segle XII, un altre del XIII, un del XIV i un del XV. Els capitells són llisos, segons l’esperit cistercenc d’austeritat. A la sala capitular hem vist les tombes de les abadesses. Les lloses són bastant diferents; una d’elles té un joc d’ombres tan important —remarcava en Piquer— com l’esculpit mateix, sembla una mica la tècnica dels relleus egipcis. Al peu de l’altar del temple hi ha més tombes, entre elles la d’una abadessa que era filla de Roger de Llúria (es deia, penso, Maria). El sarcòfag de Vilant d’Hongria, muller de Jaume I, és en un mur de vora el cor, un sarcòfag senzill, ornat amb l’escut de les quatre barres. En Piquer ens ha dit que també és enterrada al monestir la princesa Sança, filla del rei Jaume el Conqueridor. Ell anà a Vallbona quan hi van portar les despulles de la reina Violant.
Text: