La base de dades de les Lletres Catalanes
En paraules de Jaume Pérez Montaner (1990:197), “El gran encert d’Estellés és precisament el descobriment d’un llenguatge nou que pogués reflectir el més verídicament possible les seues preocupacions i les de la seua època. Les frases fetes, els clixés col•loquials, els sobreentesos, l’ambigüitat de les paraules a mig dir, les idees lleugerament insinuades amb la sardònica intenció de la conversa de veïnat o les paraules grolleres o tradicionalment poc poètiques o fins i tot, en alguns moments, els castellanismes no fàcilment prescindibles pel seu ús arrelat en el poble, barrejats conscientment amb una dicció culta, una adjectivació incisiva, una imatgeria moderna i atrevida o unes referències literàries que el poeta es complau sovint a insinuar, són la base d’una expressió poètica diferent i personalíssima. És precisament aquesta barreja, aparentment indiscriminada, la que més ens sobta i enlluerna”.
Burjassot fa la festa i la desfà.
Era infant, i en el Pati de Sant Roc,
veia lluny la ciutat i veia el mar.
Si m’anava fent home als seus carrers,
més conscien tment em feia valencià.
Valencià de Burjassot.
Pedres de les claus de Déu.
Cantons de l’Ama, hi ha foc?
La campana de Sequera
ha tocat el tercer toc.
Pins i pins, antics carrers,
la gràcia dels carrers nous.
Ve la Maedéu d’Agost
i l’endemà vé Sant Roc.