Pedrera de can Xicoy

La segona de les pedreres des d’on es treien les enormes pedres granítiques que es posaven als vagons i que Riera avall havien d’arribar a la mateixa platja per tal de bastir les esculleres del port de refugi del Mareny, cal trobar-la en el complex de can Jalpí, tot i que a la novel·la Ferran de Pol l’anomeni can Xicoy. Dins del municipi d’Arenys de Munt la família Jalpí, que havia ocupat a partir del segle XVII l’antiga masia que fou batllia d’Arenys, manà construir l’any 1900, en els terrenys ubicats al nord de la dita masia, un enorme castell al qual s’accedia per un camí ribetejat de plàtans d’espessa ombra; dos grans blocs independents, rodejats per una muralla, la base de la qual mullen les aigües d’un llac artifi cial. Les torres, les claus de volta de les fi nestres sostingudes per capitells o els relleus de les fi nestres superiors conferien al castell l’aire d’espai gòtic tan propi d’algunes construccions modernistes. La majestuositat del castell quedava remarcada per un entorn de tofuts boscos. Dins de l’espai enorme de can Jalpí hi havia una pedrera que fou extensament explotada durant la primeria del segle XX; d’allà s’obtingueren les pedres per a una segona fase de la construcció del port de refugi d’Arenys de Mar, construcció que, com s’explica a la novel·la, acabà fent fallida.