Qui és qui
La base de dades de les Lletres Catalanes
Ruta literària: Estellés a Burjassot
Ruta literària: value
Plaça de la Constitució, Burjassot
Categoria: País Valencià
En el llibre: Llibre de meravelles
Segons Jaume Pérez Montaner i Vicent Salvador, “en els esforços d’aproximació a l’obra d’Andrés Estellés mai no s’insisteix suficientment en l’aspecte polític i cívic de tants de poemes; ni en el constant experimentalisme formal i lingüístic del poeta; ni en l’aspecte "novel·litzador" d’una època molt clarament delimitada, tot i que Fuster ja escrivia en la seua introducció [al primer volum de l’obra completa d’Estellés] que "és una poesia que podria haver estat novel•la: novel•la de Balzac". La seua obra té, en efecte, un caràcter totalitzador, ompli de realitat tot un llarguíssim període que va des de la guerra d’Espanya als nostres dies i arrela, al mateix temps, en el passat més significatiu, històricament i literàriament, del nostre poble.”
En aquesta plaça, abans anomenada Plaça del País Valencià, el 1979 el poble de Burjassot homenatjà Estellés amb un bust obra del veí de Burjassot Eduard Cortina: primer fou pintat i atacat pels feixistes, i després oblidat per l’Ajuntament, fet que conduí al poeta a donar-lo al poble de Benimodo –on tenia una casa– i des d’aleshores està exposat a l’Ajuntament d’aquest poble de la Ribera.
Ara, Estellés torna a la Plaça d’on no hauria d’haver eixit mai.
Dades generals Localització
Fragment Text Literari
ASSUMIRÀS la veu d’un poble...
ASSUMIRÀS la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl•labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.