La base de dades de les Lletres Catalanes
La Plaça de Prim, emplaçament d'alguns establiments històrics que havia acollit (Cafè París, Hotel de Londres, Fonda Catalunya, la botiga dels pares de Miquel Ventura…).
A Barcelona s’anunciava amb solemnitat la pròxima conversió del setmanari La Veu de Catalunya en diari, el qual havia de començar a sortir quotidianament el primer jorn de l’any 1899, i tota la premsa de la regió catalana es feia ressò d’aquell important esdeveniment. Josep Aladern, amb aspiracions i necessitats, ja anava consumint-se en l’estat gris de Reus, i va escriure, pregant, a Narcís Verdaguer i Callís, un dels principals organitzadors de l’empresa del nou diari. L’influent individu de seguida va contestar al sol·licitador oferint-li el càrrec de redactor-corrector de proves del diari La Veu de Catalunya, amb honoraris de cent cinquanta pessetes al mes.
[…]
Ens venguérem aquella botiga de llibreria de Reus; transportàrem el material d’impremta a Alcover, deixant-lo, interinament, arreconat en la nostra casa pairal, i el meu germà, amb la seva muller i els seus fills, se n’anà a viure a Barcelona, a recollir el primer exemplar del primer número del diari La Veu de Catalunya que sortir de la màquina, exemplar que Josep Aladern guardava amb goig i ensenyava a tothom que en visitar l’amic li parlava del nou qutidià. A Reus, la botiga de llibreria del carrer de Jesús la traslladaren de casa, al carrer de Monterols, en lloc més cèntric. La convertiren en un establiment de venda d’obres per a col·legial i d’objectes d’escriptori. Va acabar-se la tertúlia i la plèiade d’escriptors i artistes restà dispersada.
Text: