La base de dades de les Lletres Catalanes
La crítica literària considera Estellés el millor poeta valencià des d’Ausiàs March perquè fa poesia amb naturalitat, sense forçar res, com parlen els poetes de les coses importants.
En aquest poema, esmenta el seu origen familiar humil (família d’orfebres i forners), i posteriorment ens aproxima al convuls passat polític de Burjassot: carlins, blasquistes, republicans...
El Burjassotí, títol d’aquest poema, es troba al llibre Sonata d’Isabel, al desé volum de la seua obra completa. A continuació l’escoltem amb la narració del rapsode Francesc Anyó.
L’Estellessí, car l’Estellés et diuen,
i el teu pare, en oir-ho, ho agraïa,
perquè evocava, fascinat, el món
dels Estellés, orfebres i forners,
republicans de Blasco abans de Blasco
que miraven, amb ràbia i amor,
el paretó del Pati de Sant Roc
i es casaven, com Déu vol, amb les filles
dels carlins de més fama en tot el poble,
i a una banda i l’altra del capçal
del seu monumental llit de canonge
hi havia una escopeta i un rosari,
i són ja un mite, de prestigi grec,
amb la calenta sang d’un fratricidi.
Text: