La base de dades de les Lletres Catalanes
La plaça dels Lledoners, situada al costat sud del Palau Episcopal, és un dels pocs espais públics del nucli històric. Avui, en lloc dels lledoners que li van donar el nom, hi senyoregen els til·lers. En destaca com a element característic la font enclavada en el mur acabat amb un frontó truncat en la part central. La decoren diversos relleus: en el centre un segell del Capítol de la catedral de Girona; més avall un escut que mostra un paó en el camp; enmig una inscripció gòtica esmenta que la font fou aixecada amb els donatius del clergat de la Seu l'any 1450. L'aigua hi brolla per tres caps de lleó. A la dreta, una escultura d'un cap de cavall indica l'abeurador de bèsties. És un lloc que de sempre ha atret la mirada dels escriptors, de tal manera que podem llegir-hi mostres del que n'han dit Josep Pla, Simona Gay i Miquel Pairolí que hi situa unes vivències en la casa que ens quedarà a mà dreta, on hi vivia un culte i entrenyable mossèn Arcelos.
A Girona, els convents i les esglésies formaven una xarxa ineludible. Els menys familiars a la devoció de la seva mare no deixaven de desvetllar-li la sensació de reviure una tarda de sol endolat, plena de nyonya, de rara tendresa i de flaire de bunyols; una tarda muda i sorda, sense un toc de campana, ni un retruny de roda, ni un crit de carreter, una tarda durant la qual li havien estat defesos els jocs, les rialles i les cançons; una tarda de pujar i baixar carrers costeruts i escales interminables, de coixejar a causa de d’unes sabates estretes, de tornar-li a la boca el regust d’oli sofregit, d’enlluernar-se amb el birbilleig de centenars de ciris, de prosternar-se damunt les lloses sepulcrals i de sentir als llavis el contacte fred de molts genolls amb nafres i de molts peus sangonosos, travessats per claus deformes.