La base de dades de les Lletres Catalanes
Aquest pont també conegut com el de la Princesa i de la Creu Blanca porta el nom del propietari de la casa que es va haver d'enderrocar per a les obres de construcció a la banda de la cruïlla entre el carrer de les Ballesteries i la pujada de Sant Feliu. S'inaugurà el 1915 i té un sol arc de considerable esveltesa gràcies a les possibilitats del formigó armat amb el qual està bastit. Vora aquests entorns, abans no s'urbanitzés la banda del Passeig de Canalejas, el riu Onyar s'estenia per terres deltaiques abans no desaiguava en el Ter a tocar de la Devesa. Va ser un dels llocs preferits per Santiago Rusiñol i altres pintors gironins per venir-hi a pintar a plein air. Per això, serà oportú que llegim la memòria que ens deixà Miquel de Palol i Felip. Completarem la lectura amb un sonet d'Alexandre Plana (Lleida, 1889-Banyuls de la Marenda, 1940) dedicat a cantar els encants d'aquesta zona pròxima a la Devesa i les evocacions amb tocs lírics que feren dels entorns d'aquest pont tant Pius Pujades (Girona, 1938) com Just Manuel Casero (Abrantes, 1946-Girona, 1981).
Quan minvava la llum de la claraboia del seu estudi i els objectes s’esfumaven dins una atmosfera grisa i opalina, ell sentia una rara opressió que el feia sospirar. (…) Llavors obria una finestra que donava sobre l’Onyar, s’estintolava a l’ampit, encenia la pipa i feia divagar l’esguard amunt i avall del riu; per la pintoresca i bigarrada confusió de balcons i galeries de les cases d’enfront i per l’espai que s’albirava part d’allà dels teulats i xemeneies. L’esperit, a poc a poc, esdevenia aquietat i el pensament s’interessava per les coses foranes, i deixava en pau l’etern i turmentós furgar en l’ahir i en el demà. Una melangia romàntica s’emparava d’Innocenci, i, en aquest estat, l’escometien rares i imprecises fantasies.
Text: