Qui és qui
La base de dades de les Lletres Catalanes
Ruta literària: Girona: Les parets parlen
Ruta literària: value
Carrer de l'Argenteria, 17004 Girona
Categoria: Girona
En el llibre: Quan érem feliços
Els quatre Cantons, sense ser ni nom de carrer, ni plaça, ni avinguda, és un indret conegut com a punt de referència urbana. Es troba en la cruïlla dels carrers de la Cort Reial, Ballesteries, Argenteria i una part del de Bonaventura Carreras Peralta i l'accés a la placeta del Correu Vell. A terra, hi destaca un mosaic de pedra de Girona i ferro i coure, dissenyat el 1992 per Montse i Manel Bosch i Fernando Domínguez que vol destacar la perfecta orientació cardinal del punt més baix de la Girona vella. Un text de Jaume Ministral i Masià ens servirà de lectura i per recordar la tragèdia de les múltiples inundacions que ha sofert la ciutat, unes 150 d'ençà que es documentà la primera el 1193. Les més recents i de les quals tracta el text s'escaigueren el 1962, 1963 i 1970. Al cap de la Rambla, a tocar, hi havia la pastisseria.
Dades generals Localització
Fragment Text Literari
A fora s'havia aixecat una ventada...
A fora s’havia aixecat una ventada; una negror espessa venia de la banda de Sant Daniel i semblava a punt de tapar el passeig Arqueològic. Vaig refer el camí pel carrer del Llop i vaig entrar a la plaça de la Catedral per Sobreportes. Després vaig deixar enrere les escolàpies i l’institut, i quan baixava pel carrer de la Força el Barri Vell es va fer fose de cop. Vaig travessar corrents els Quatre Cantons quan arrencava a ploure i em vaig aixoplugar al cap de la Rambla, davant dels vidres plomats i de colors d’aquell aparador modernista que van rehabilitar fa uns anys, quan hi van obrir una geladeria.
***
De petit somiava que em quedava tancat tota la nit a la pastisseria Puig de la rambla de Girona. Devia ser pels volts de Nadal, perquè al taulell hi havia ple de torrons de xixona, de massapà, de crocant, d’alacant, de xocolata i de crema, cremada i sense cremar. I també estava ple de dolços i pastissos i de coses per al tió. Però fa anys que la pastisseria Puig va tancar i jo ja no he tornat a tenir aquell somni.