Reials Col·legis

En aquest quart col·loqui, un dels temes l’exposa Fàbio, en la seua condició de ciutadà; parla sobre les obres de millora de la ciutat i del creixement econòmic i demogràfic de la ciutat. Diu que en vint-i-cinc anys ha augmentat la població en una tercera part i que les cases han millorat molt per fora i per dins, ja que, a més, es troben plenes de riquesa. Es queixa, però, de la brutícia i de les galeries que mostren una imatge lletja. També es refereix a les obres públiques, d’una banda al pont de barques, ja que esmenta que hi han posat un cappont que ha fet possible canviar les maneres de subjectar-lo, canviant les onze barques velles per deu de noves i que ha eliminat les muralles plenes de brutícia que hi havia a la part esquerra de l’Ebre. També parla dels Reials Col•legis que s’estaven construint, amb la finalitat d’educar els moriscos i com a facultat de Teologia, com diu al mateix col•loqui, i la Catedral, amb les obres molt avançades.
Els Reials Col•legis són un dels conjunts renaixentistes més representatius de tot Catalunya, format per tres edificis, que eren un convent de frares dominicans. La construcció dels Reials Col•legis va ser administrada per Baltasar Sorió i Juan Izquierdo, successor de l’anterior en la lectoria de la Seu i futur bisbe de Tortosa (1574-1585).
L’església és renaixentista, d’una sola nau amb capelles laterals intercomunicades per portes interiors, de l’estil del Camp de Tarragona, amb arcs apuntats i volta de creueria, amb nervis que no es prologuen fins al terra com en el gòtic, sinó que es detenen sobre unes mènsules; fins no fa molt hi havia instal•lat el museu municipal de Tortosa, però ara està tancat.
És de destacar la portada, una façana retaule de l’any 1585, estructurada en dos cossos coronats per un gran escut del bisbe Izquierdo, amb fornícules i figures.
A l’interior destaquen, d’una banda, la tomba de Baltasar Sorió i, de l’altra, l’armari arxiu de la ciutat, posterior a l’escriptura dels Col•loquis.
El segon edifici és el Col•legi de sant Jordi i sant Domènec, que era el convent dominicà pròpiament dit i la facultat de Teologia, que fou traslladada anys més tarda a Salamanca. Aquest convent fou desocupat per la Desamortització, després s’emprà com a caserna militar; després tornà a ser del Bisbat de Tortosa, que l’utilitzà com a casa d’exercicis espirituals i era conegut com a “casa de l’Església”. Actualment ha estat adquirit pel Departament d'Ensenyament, que hi ha instal•lat els Serveis Territorial d’Ensenyament i l'Escola Oficial d'Idiomes. L’interior és modern, perquè va ser totalment enderrocat, reconstruït amb materials moderns imitant la construcció renaixentista, però la portalada exterior és renaixentista i té gravada sobre la porta la inscripció “DOMVS SAPIENTIAE” (la casa de la saviesa) i al segon cos l’escut de Felip II. Es creu que és de 1578.
El tercer edifici, el Col·legi de sant Jaume i sant Maties, però, és el més important. Té un claustre amb decoració escultòrica de 1564, la portalada del col•legi, una façana retaule de 1570 i la portalada d’accés al col•legi, també de 1570, que és una altra façana retaule, també de 1570.
Tots tres elements estan atribuïts a Joan Anglès. El claustre és un pati de tipus italià, quadrat, amb un pou octogonal central. Està envoltat per tres galeries superposades, amb arcades de mig punt, i té esculpides setze escultures que representen cares de moriscos i jueus, caricaturitzades, mentre que als angles interiors de la galeria hi són representats els quatre evangelistes mitjançant l’àguila, el bou, l’àngel i el lleó, hi ha setze medallons amb les figures dels apòstols, de dos profetes, de sant Joan Baptista i de sant Maties.
Als quatre angles de les galeries hi ha quatre cares que representen els quatre vents i, al fris que hi ha entre els dos pisos, hi ha esculpides les imatges de tots els reis de la corona catalanoaragonesa fins a Felip IV juntament amb les mullers respectives que foren mares de rei –si continuà la dinastia-, amb una separació entre ells on se situa un escut partit, amb els quatre pals d’Aragó i l’escut de la reina.
Va ser construït al segle XVI i la seua finalitat inicial era ser escola per als jueus i moriscos conversos; després de l’expulsió dels moriscos fou col•legi de beneficència, després fou universitat i seminari, tornà ser col•legi fins al 1974, quan s’hi instal·là la UNED i, avui dia, alberga l’Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre.