Qui és qui
La base de dades de les Lletres Catalanes
Ruta literària: Despuig i los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa
Ruta literària: value
Torre d'en Corder, Tortosa
Categoria: Tarragona
En el llibre: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa
Despuig era propietari de la torre i de les finques que hi pertanyien. En el sisè col•loqui fa la descripció de lles meravelles de Tortosa i una d’elles són les finques tan riques i ubèrrimes. Aprofita l’avinentesa per citar-se com a propietari i, d’aquesta manera, fer-se una certa promoció social o aconseguir un reconeixement com a membre destacat de la societat tortosina. No és l’única ocasió en tota l’obra en què s’esmenta a ell mateix.
La Torre de Llàber és coneguda actualment com a Torre d'en Corder, degut al fet que la filla de Despuig, Aldonça, es va casar amb Francesc Corder. Encara que van canviar el nom al seu fill Pau Martí per tal que fos nomenat hereu de Cristòfor Despuig, i es digués Pau Martí Despuig i Corder, la realitat és que al Palau Despuig hi ha l'escut dels Corder, i la Torre de Llàber es coneix pel nom d'aquesta segona família, i que molt poca gent sap que era de Cristòfor Despuig.
Està situada a quatre quilòmetres de Tortosa riu amunt, al marge dret de l'Ebre, uns cinc-cents metres terra endins. Era una de les torres de guaita que vigilaven el riu Ebre. Una mica més avall hi ha la torre del Prior o Torre d'en Pinyol, una altra de les torres de guaita que vigilaven l'Ebre i que eren la casa principal de grans finques. Desconeixem si era propietat d'algun familiar de Despuig, ja que Despuig era nét de Francesca Pinyol, filla d'una rica família tortosina.
Dades generals Localització
Fragment Text Literari
Sí, i està tan adornat i fornit de casals...
FÀBIO: Sí, i està tan adornat i fornit de casals que és una glòria de veure’ls i passejar-lo; ab tota veritat, que es troben casals o alqueries en lo terme de Tortosa, més de tres-centes, entre les quals hi ha moltes i molt belles torres fortíssimes i les heretats de moltes d’aquelles són de tanta importància, que no sé si me’n creureu.
DON PEDRO: Dieu lo que vullau, que no crec jo que serà més increïble que haveu dit ja.
FÀBIO: Ell vos pot parèixer increïble, mas no deixa de ser així veritat. Per cert, un n’hi ha entre les altres, per a collir pa, que es diu l’Aldea, i és de Ramon Jordà, que s’hi cullen tres-cents cinquanta cafissos de gra, mesura de Tortosa, que són d’Urgell més de cinc-cents cafissos i de la vostra mesura valenciana més de mil. Ha-n’hi una altra que es diu Xalamera i és dels frares de Benifassà, que s’hi cullen mil tres-cents cànters d’oli; ha-n’hi una altra per a garrofes, i és de Pere Sebil, que s’hi cullen sis mília arroves de garrofes; ha-n’hi una altra que es diu la torre de Llaber, i és de Cristòfol Despuig, i aquesta és de diversos fruits; primerament hi ha l’olivar per a collir quatre-cents cànters l’oli, i garroferal per a mil cinc-centes arroves, i moreral per a dos lliures de llavor, i figueral per quatre-centres roves de figues, i tot açò va de gran aument, ha hi també terra blanca per collir trenta cafissos de forment d’aquesta mesura, i bona paridora per a ovelles; i haveu d’entendre que com aquestes i de cada sort d’aquestes, n’hi ha moltes altres en aquest terme, tan bones. Mas perquè sapiau lo que ací tenim he fet memòria de soles quatre, i cada una de sa singularitat, perquè per elles conegau de quanta importància és lo que resta.