La base de dades de les Lletres Catalanes
La torre Gironella és una antiga fortificació de la muralla gironina situada al vèrtex oriental i punt culminant de la Força Vella, darrere de la catedral de Girona, a 60 metres d'alçada respecte el riu Onyar. Degué ser un possible assentament ibèric i, del segle III, aproximadament, daten les restes de muralla i aqüeducte romans. La tradició vol que aquesta torre hagués estat fundada pel llegendari Gerió. A l'interior, s'hi poden distingir una desena de filades de blocs molt ben tallats de pedra sorrenca, de mig metre d'alçada per un metre o un metre i mig de llargada que s'assenten sobre una banqueta de pedra calcària sense argamassa que les rejunti.
Es té constància de la seva existència d'ençà el 994, quan el comte Ramon Berenguer III creà el castell de Gironella. S'esfondrà el 1404 i fou refeta set anys després. El 1814 va ser volada per ordre de Napoleó en la retirada dels francesos de la ciutat. Ens poden servir de diverses lectures en aquest punt: un fragment de la Crònica, de Bernat Desclot, del segle XIII, que narra un episodi bèl·lic escaigut en aquest lloc; un altre de Girona 1900, de Rafael Gay de Montellà que documenta l'estima que els pintors tenien per aquestes contrades i un sonet de Jaume Marquès Casanovas que descriu els seus periples entre la llegenda i la història.
Però l’objectiu d’Innocènci era la Torre Gironella. La voladura ordenada per Napoleó en 1814, despitat per la resistència dels gironins, ha deixat enormes crostons de pedra i calç endurida pels anys, encastellats i primparats uns sobre els altres, al peu mateix d’una gran margenada. N’hi ha, d’aquests crostons, que semblen disposats a rossolar a la més petita empenta. Alguns han giravoltat fins al peu del viarany que mena a les Creus, i els que passen per aquell indret es malfien dels que resten, en una posició d’equilibri que a par inestable.
(…)
Llarga estona esguardava les runes. ¿Com expressar tot això amb els colors inerts dels seus tubs i l’indocte mecanisme dels seus pinzells? Emprenia amb calma la pujada pedregosa al Calvari.