La base de dades de les Lletres Catalanes
Des del mateix peu de la pedrera arrencava el tram de rails que havia de portar les vagonetes carregades de pedres fins a la platja d’Arenys de Mar. Els rails baixaven per la carretera nova construïda amb el propòsit d’evitar el nucli urbà d’Arenys de Munt i el camí de la qual transcorria paral·lel a la Riera. A la sortida d’Arenys de Munt enfilava Riera avall fins arribar a Arenys de Mar, creuava el poble longitudinalment de banda a banda, seguint sempre el camí natural de la Riera. Els rails continuaven el seu dibuix 8. Trajecte de les vies de les vagonetes per sota de les vies del tren fins arribar a la mateixa platja. No era, doncs, estrany que les pluges torrencials que negaven la població durant els mesos de primavera i tardor, però també durant els mesos de ple estiu, s’emportessin tot allò que trobaven al seu pas. Les vagonetes foren un obstacle que oferí poca resistència a la devastadora força de l’aigua, que en més d’una ocasió acabà arrossegant-les fins al mar. El traçat que seguien les vagonetes, quan les aigües de les rierades ho permetien, s’allargava més enllà dels cinc quilòmetres que separaven la pedrera de can Bellsolell de la platja arenyenca. En aquest recorregut assolat per la ferotgia de les aigües es desfermaven les preocupacions i les frustracions del constructor Jaurés de Miralls tèrbols.
Sí, això dels taps és cert. Ja quan es va tractar de fer arribar el tren des de Mataró fi ns al Mareny, l’any 1856, l’alcalde d’aleshores va tenir les grans palestres amb la companyia. De fet la nostra gent d’aquell temps veia clar que el traçat de la via, ran de la platja, posava una barrera entre la nostra vila i el mar.” (Comentari d’en Dotres).
[…]
Des de la pedrera de can Solei fi ns al pont del carril, cap problema. Només les rierades, és clar. Cinc quilòmetres que ens donen poca feina, llevat dels aiguats forts. La difi cultat començava al pont del tren. Per trencar cap a l’esquerra i anar al port, només hi havia dos mitjans: un pas a nivell o bé passar per sota el pont.” (Comentari d’en Jaurés).
Text: