La base de dades de les Lletres Catalanes
El món del carnaval i de les festes populars va constituir sens dubte una de les grans aficions de Joan Brossa. Per això no ens ha de sorprendre que sempre hagués estat un visitant addicte de la botiga d'aquest ram més antiga de Barcelona El Ingenio. Fundada el 1838 i situada al número 6 del carrer Rauric. Amic del propietari, Josep Cardona, i de la seva filla, Rosa, el 1997 realitzà per a ells un poema corpori constituït per dos elements: l'un està situat a la paret esquerra de l'entrada de la botiga i l'integren dues lletres A col·locades de costat, i l'altre està ubicat al vestíbul de l'establimenti també utilitza dues A, les quals, en aquest cas, cavalquen l'una sobre l'altra, com si executessin un exercici gimnàstic. Una proposta que no deixa de ser una nova metàfora de la trobada entre l'alta cultura i el sentit lúdic de la vida, que Brossa sabia infondre a les seves actuacions i que immortalitzà també en aquesta botiga tan arrelada a la cultura festiva de Catalunya. La lectura de tres poemes connectats plenament amb la festa popular i el món de la màgia pot servir de colofó a la visita d'aquest espai brossià.
Munto enlaire el meu mirall;
A l’ondular de l’indret
Jo mateix sóc el genet,
Jo mateix sóc el cavall.
Roba i paper tibant no
Uneixo ni puc deixar
Gàbies d’ocells al clar
De lluna. Cap mocador
No lligo mai. Faig ventall
D’un estel. Tinc gana i set.
Jo mateix sóc el genet,
Jo mateix sóc el cavall.
Cuso cotó. Cap embut
No muda el color del vi.
Em constipo pel camí.
Bufa el vent on he nascut.
En torratxa de cristall
El mirall és l’alfabet.
Jo mateix sóc el genet,
Jo mateix sóc el cavall.
El pensament és l’avís
Que duc al cos. Al seu lloc,
Aire agafa un estel groc.
El camp és mestre massís.
Prové tot al capdavall
De dos daus i un gobelet.
Jo mateix sóc el genet,
Jo mateix sóc el cavall.
Tornada
La lluna és eina de tall.
Molc confetti al molinet.
Jo mateix sóc el genet,
I jo mateix el cavall.