Qui és qui
La base de dades de les Lletres Catalanes
Ruta literària: Miralls tèrbols de Lluís Ferran de Pol
Ruta literària: value
Carrer del Bisbe Català, 20, Arenys de Mar
Categoria: Girona
En el llibre: Miralls tèrbols
La construcció del personatge d’en Coll sembla respondre a un doble referent. Si la pintura del personatge respon als trets característics d’un altre notable home de cultura arenyenc, l’escriptor Miquel i Vergés, amb qui Ferran de Pol tenia una relació de profunda amistat, l’espai escollit per situar el personatge al Mareny sembla respondre a la casa del carrer de la Perera propietat de la família Espriu i on el poeta passà la seva infantesa i adolescència. La descripció de la casa d’en Coll que Ferran de Pol realitza en la novel·la respon amb exactitud a la casa pairal situada al número 27 del carrer de la Perera. L’amplitud de la façana central, amb finestres enreixades i porticons que clausuraven la privacitat d’espaioses sales que havien de facilitar el descans d’autoritats episcopals (la propietat fou adquirida a la darreria del segle XIX pel bisbe Català), la presència dels balcons i la sensació de trobar-nos davant d’una construcció que acull dos habitatges, semblen justifi car aquesta impressió. La descripció del pati de la casa corrobora definitivament la certesa de trobar-nos davant de la casa de Salvador Espriu.
Dades generals Localització
Fragment Text Literari
Enfilà la carretera del Muntreny...
Enfilà la carretera del Muntreny. El camí era ple de sots, la grava descarnada feria les rodes de la moto. Els arbres de la dreta a l’esquerra hi ha la riera, en un pla una mica més baix, s’ajuntaven en una altra taca verda. En arribar al paratge anomenat l’Aljub, un migrat ramat de cabres que esbrotava l’herba resseca de la riera s‘arremolinà prop del pastor, i el gos d’atura el bordà. Trencà per un rial a la dreta i li calgué alentir la marxa perquè la moto mal encaixava dins una rodera. Les alzines feien una olor tendra, com de fusta acabada de serrar. […] Després el camí polsós, amb la via de les vagonetes sempre a l’esquerra. Els roures de can Solei, la vella masia arrugada. I tot d’una aquell esqueixament, aquell enorme esvoranc de pedrera que ja s’ha menjat mitja muntanya.