Qui és qui
La base de dades de les Lletres Catalanes
Ruta literària: Artur Bladé i Desumvila a Benissanet
Ruta literària: value
Plaça Catalunya, 1, Benissanet, Tarragona
Categoria: Tarragona
El lloc de Benissanet sembla que va ser una antiga alqueria islàmica. El topònim, de l'àrab Bani Sanid, significaria dels Fills de Sanid. La vila està situada a la plana al·luvial o cubeta de Móra i fou front de batalla durant bastants mesos de la Guerra Civil de 1936-39, per això bona part de la població va ser destruïda. Així, la nova església en va substituir una de barroca del segle XVIII i el nou ajuntament centra el Portal, lloc d'encreuament dels principals carrers de la vila i on es fa el mercat. Un text d'Artur Bladé i Desumvila ens recrearà com devia ser el Benissanet d'abans de la destrucció.
Dades generals Localització
Fragment Text Literari 🔊
El Portal era...
El Portal era —i deu ser encara— el centre de la vida ciutadana i administrativa de la població. Ací hi havia la Casa de la Vila amb les escoles, el jutjat i la presó i les principals botigues de la vila, les tavernes, la farmàcia, l’hostal… Ací jugaven totes les tardes els nois en sortir d’estudi. Ací es feien els cóssos i els balls de coques, els dies de festa major, i les comèdies de plaça alguna que altra nit. Ací venien els vells a prendre el sol, els matins d’hivern, i els gitanos hi duien a vendre, de tant en tant, rucs peluts dels garrons. Ací parava la tartana —i després el cotxe— del Güito, que portava el correu i els viatjants en el trajecte entre el poble i l’estació. Per ací passaven els carros que tornaven del tros a boca de fosc, els enterraments, camí del cementiri, i les noies que anaven a buscar aigua a la font…
Pel Portal s’entrava també al poble vell, els carrers de missa, empedrats, ressonants i estrets, encara que no tan estrets com els carrerons d’altres pobles, pels quals no passa un bolquet. A Benissanet no hi ha un sol carrer per on no pugui passar un carro gran, carregat de palla.
Text:
Ací jugaven totes les tardes...
Ací jugaven totes les tardes els nois en sortir d’estudi. Ací es feien els cóssos i els balls de coques, els dies de festa major, i les comèdies de plaça alguna nit. Ací venien els vells a prendre el sol, els matins d’hivern, i els gitanos hi duien a vendre, de tant en tant, rucs peluts dels garrons.
[…]
Per ací passaven els carros que tornaven del tros a boca de fosc, els enterraments, camí del cementiri, i les noies que anaven a buscar aigua a la font…