La Font Gran

[…] de la casa on vaig néixer, també enderrocada, només en resta el buit —un buit real i simbòlic alhora. Altres n’havia de trobar Portal amunt, carrer de Sant Jordi amunt, em venien al pensament els noms i els renoms de cada casa, de la gent que hi vivia quan jo era noi i jove. Vet aquí la font vella, la font que jo vaig veure fer. Vet aquí el carreró del Pelat pel qual entràvem a La Renaixença, on vam anar, dia rere dia, vespre rere vespre, durant anys, a prendre cafè, a ballar, a fer teatre, a reunions i a mítings…

[…]

Deu fer llàstima, és clar. Jo ja sé que tot passa, que tot s’ha de perdre, que fins els sepulcres moriran, però… Certament, és de doldre.

Febrer i març fan olor de mel, el perfum de les flors dels ametllers. Abril i maig escampen l’olor de les sénies, plenes d’arbres florits. Juny i juliol porten l’olor del blat i de la palla nova. L’agost, ja ho he dit, fa aquella olor mesclada de clavells i alfàbrega que puja al cap.

[…]

Al setembre, la vila està impregnada de l’olor dels raïms i de la brisa. Durant l’hivern, predomina l’olor de la terra cremada (dels formiguers) i del fum de sansa que surt dels molins.