El desaparegut Passeig de la Riba

La vida, a ca mossèn Alcover, era molt metòdica, ordenadeta com la d’un convent.

A les quatre del matí, tant a l’estiu com a l’hivern, sonava el despertador dins la cambra del canonge, i aquest botava del llit sense pensar-s’hi gens. Feia les seves devocions —oració vocal i mental ben afavorida— i es posava en feina d’estudiar o d’escriure. A les cinc feia sonar el timbre dins la cambra del servei, i En Joan s’aixecava per anar-li a servir la missa, que començava a les cinc i mitja, i acabava… quan Déu volia: sempre a les sis ben repicades, perquè mossèn Alcover era un d’aquells capellans que la diuen “ben sencera”.

La capella on deia la missa, a la Seu, era la de Sant Josep, i darrere l’altar hi havia la sagristieta on guardava els vasos i ornaments — calze, canadelles, camis, casulles i altres peces d’indumentària litúrgica — per al seu ús particular. A la Seu de Mallorca, cada canonge té aqueixa sagristieta privada —una darrere cada altar— per a revestir-se i desvestir-se dels ornaments per a la missa o per als actes corals. Com que mossèn Alcover i el canonge Quetgles vivien tan a la vora de la Seu, que no havien de fer més que travessar el carrer per a entrar-hi, ja sortien de casa seva revestits de roquet i mussa i de sotana vermella per als actes de cor, però conservaven a les sagristietes de la Seu els ornaments per a la missa.

Quan el canonge i el criat sortien de missa, si era a l’estiu, anaven a “estirar les cames” pel moll: resseguint tota la Riba, arribaven fins a la farola del port i tornaven. La passejada durava exactament una hora. Si era a l’hivern, no feien aquest exercici al matí, sinó després de dinar. Durant aquestes passejades, mossèn Alcover no estava inactiu — no hi sabia estar —: o ell llegia, o feia que En Joan li llegís qualque llibre o revista. Quan jo vaig entrar a viure a casa seva, Mn. Alcover em prengué per a acompanyant de les passejades i les dedica a donar-me les primeres lliçons d’anglès i d’alemany, que més envant havia d’ampliar i que m’havien de servir tant i tant per a les meves activitats durant tota la vida.