Es Born

An Es Rafal Moro, se cregueren tenir ja la Seu plena d’ous perquè En Gostí capllevava per Ciutat, i que amb sa fèria d’es llibres i amb so bull de veure coses, tantes com n’hi ha per Ciutat, ja no recordaría de si mai hi havia haguda en el món una al·lota que nomia Marieta; però es comptes else sortiren errats. En Gostí, que no s’era nodrit amb sos llibres, al punt estigué cansat d’estudiar, perquè es llatí no el feia gens feliç, i s’afartà de veure mostradors i barques i la Seu i tants de senyors i senyores; perquè ell era pagès, i foris. S’estimava més una trunyella, un rebosillo, un gipó i unes faldetes, que tots es capellets, corsés, birimboies i gabitzes que fan sospirar tants d’estornells de Ciutat. Per aquests cinc sous va esser que, d’es cap d’una temporadeta, ja tengué sa tirada an es Born, sobretot es diumenges de capvespre, quan estava ple de criadum.

[…]

Aquelles fadrinetes d’es Born el varen treure d’es solc. Li tornaren a sa memòria tantes de fastetjades com havia fetes amb sa fia de sa mestressa Enfrís, tantes paraules dolces com se deien, tanta passió com se tenien.